la vida és girar poms...

I si només mirant-te pogués desvelar els teus secrets més profunds?

I si només mirant-te pogués sentir amb el teu cor?

I si en només un instant fos possible saber exactament qui som l'un per l'altre?


Sovint penso en com m'agradaria saber quan parles amb algú tot allò que pensa o s'està imaginant, en els seus desitjos, en els seu record més bunic i el més trist, en els seus pensaments que no es rebelen tan fácilment, en els sentiments que gairebé ningú expressa amb claretat per vergonya, por o què més; en què grau t'estima una persona... Però tinc la sensació que gaudir d' aquest do, treuria els fruits d'una bona comunicació entre nosaltres, ens coneixeríem massa de pressa, no hauría res que poguèssim esbrinar un de l'altre, ni cap motivació per la qual interessar-te per alguna persona. Per aquesta raó, pregunto, escolto atentament i pregunto més, sempre haurà algu de nou per descobrir. Això sí, només m'agradaria tenir el do en aquells moments en què saps que un amic, per exemple, es troba malament, intentes esbrinar per què però no vol parlar del tema; llavors, t'agradaria capficar-te a la seva ment sense que se n'adonés i llegir què és allò que l'amoïna.